NÚM. EXPEDIENT:  )(

Data de la sanció: )(

AL IL·LUSTRE AJUNTAMENT DE BARCELONA

EL SENYOR/LA SENYORA) (veí/veïna a efecte de notificacions en) (

titular del DNI núm., davant l'Il·lustre Ajuntament de Barcelona comparec, i com a millor procedeixi en Dret, 

DIC

M'ha estat notificada iniciació de procediment sancionador per presumpta infracció administrativa de l'article 68.b) de la Llei de Salut Pública de Catalunya.

Mostrant la meva disconformitat amb tot això, i no existint conducta alguna que mereixi ser objecte de sanció, dins el termini i en la forma escaient formulo les següents

AL·LEGACIONS

PRIMERA.- NO OBSTANT LA QUALIFICACIÓ DELS AGENTS, ESTAVA DUENT A TERME UNA ACTIVITAT PERMESA PER L'ARTICLE 7.1 DEL REIAL DECRET 463/2020.

--AQUÍ EXPLICAR MOLT BÉ ELS FETS I APORTAR TOTES LES PROVES POSSIBLES--- PER EXEMPLE:

El dia 9/42020 cap a les 12.00 hores m'estava dirigint a l'establiment de forn “COLÒMBIA PAN I GUST”, situat al carrer Aragó, núm. 451 de Barcelona amb l’objecte de recollir un pastís d'aniversari típic de Colòmbia (la meva nacionalitat) que la meva mare anteriorment havia encarregat per a la meva filla per al dia del seu aniversari, que és precisament la pròpia 9 d'abril, dia en què a la Plaça Francesc Macià davant el núm. 3 de Barcelona vaig ser interceptada pels agents de l'autoritat.

És tradició en la nostra família celebrar l'aniversari de la meva filla amb una coca, un pastís típic colombià perquè jo soc colombiana i vull que la meva filla també viva aquesta part de la cultura colombiana.

La pastisseria a què m'adreçava és la més propera al meu domicili que ven aquestes coques, aquests típics pastissos d'aniversari colombians.

Realitzada la compra vaig verificar el pagament en efectiu i no conservo el rebut, per la qual cosa més endavant se sol·licitaran diligències de prova que per mi mateixa no puc aportar a aquesta instrucció.

Atès que que la intercepció va tenir lloc abans d'haver arribat a la pastisseria on m'adreçava no vaig poder exhibir als agents el pastís, no obstant això els vaig explicar la situació i en cap moment vaig desobeir les seves instruccions ni vaig mostrar resistència alguna.

S'aporta com a documental:

-Document núm. 1, que consisteix en el meu Llibre de família a efecte d'acreditar:

1) que l'aniversari de la meva filla és el dia 9/4/2020, data en què vaig ser interceptada i denunciada pels agents de l'autoritat actuants.

2) Que la meva nacionalitat és colombiana, ja que per la simple lectura del llibre de família pot llegir-se en les meves dades personals  “nascuda a Colòmbia”.

-Ubicació de l'establiment “COLÒMBIA PAN I GUST”, com a document núm. 2, que consisteix en una còpia de la seva pàgina web, ubicada en l'adreça següent electrònica: https://www.colombiapanysabor.com/contacto.html.

-Especialització de l'establiment “COLÒMBIA PAN I GUST” en productes colombians, com especifica la seva història per cobrir la necessitat dels colombians radicats fora del seu país, com a document núm. 3, que consisteix en una còpia de la seva pàgina web, ubicada en l'adreça següent electrònica: https://www.colombiapanysabor.com/nosotros.html.

-Llista de pastissos amb dolços centrats en especialitats colombianes de l'establiment “COLÒMBIA PAN I GUST”, com a document núm. 4, que consisteix en una còpia de la seva pàgina web, ubicada en l'adreça següent electrònica: https://www.colombiapanysabor.com/tortas.html.

----------------- FINS AQUÍ L'EXEMPLE; EL SEGÜENT DEIXAR-HO PERQUÈ FORMI PART DE LES AL·LEGACIONS----------------------------

Per tant, el dia) (vaig sortir del meu domicili per dur a terme una activitat permesa per l'article 7.1 del RD 463/2020, no sent la meva conducta susceptible de ser sancionada en cap manera.

A l'efecte diu l'article 7.1.a) de la norma referida en el paràgraf anterior:

“Article 7. Limitació de la llibertat de circulació de les persones.

1. Durant la vigència de l'estat d'alarma les persones únicament podran circular per les vies o espais d'ús públic per a la realització de les següents activitats, que hauran de fer-se individualment, llevat que s'acompanyi amb a persones amb discapacitat, menors, majors, o per una altra causa justificada:

a) Adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.

b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar la seva prestació laboral, professional o empresarial.

d) Retorn al lloc de residència habitual.

e) Assistència i atenció a majors, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçament a entitats financeres i de segurs.

g) A causa de força major o situació de necessitat.

“h) Qualsevol altra activitat d'anàloga naturalesa.”

Haguda consideració que l'activitat que feia estava dins les excepcions a les limitacions establertes en l'indicat RD 463/2020, la meva conducta era una de les permeses, per la qual cosa reitero:

            -La meva conducta del dia )( per la qual se'm pretén sancionar en cap manera contravenia les limitacions a la mobilitat establertes pel RD 463/2020 de mesures per a l'estat d'alarma ni cap altra norma sanitària.

            -En la meva conducta no concorria dol de cap gènere.

Per tot l'anterior reitero que la meva conducta del dia )( es trobava emparada per l'especial normativa aplicable durant l'estat d'alarma, que falta d'il·licitud alguna i que no és mereixedora de cap tipus de sanció administrativa.

SEGONA. – NUL·LITAT D'AQUEST PROCEDIMENT ADMINISTRATIU PER FALTAR L'ACORD D'INICI DE PROCEDIMENT SANCIONADOR DELS REQUISITS LEGALMENT EXIGITS PER LA LLEI 39/2015, D'1 D'octubre, DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.

S'esmena en l'apartat “NORMATIVA APLICABLE” de l'acord d'iniciació pel que fa al qual s'aboquen aquestes al·legacions que una d'aquestes normes és la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Diu l'apartat 2 de l'article 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques:

“Artículo 53. Derechos del interesado en el procedimiento administrativo.

1. Además del resto de derechos previstos en esta Ley, los interesados en un procedimiento administrativo, tienen los siguientes derechos:

…

2. Además de los derechos previstos en el apartado anterior, en el caso de procedimientos administrativos de naturaleza sancionadora, los presuntos responsables tendrán los siguientes derechos:

a) A ser notificado de los hechos que se le imputen, de las infracciones que tales hechos puedan constituir y de las sanciones que, en su caso, se les pudieran imponer, así como de la identidad del instructor, de la autoridad competente para imponer la sanción y de la norma que atribuya tal competencia.

b) A la presunción de no existencia de responsabilidad administrativa mientras no se demuestre lo contrario.”

Diuen els apartats 2.b a 2.d de l'article 64 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques:

“Artículo 64. Acuerdo de iniciación en los procedimientos de naturaleza sancionadora.

1. El acuerdo de iniciación … 

2. El acuerdo de iniciación deberá contener al menos:

a) Identificación de la persona o personas presuntamente responsables.

b) Los hechos que motivan la incoación del procedimiento, su posible calificación y las sanciones que pudieran corresponder, sin perjuicio de lo que resulte de la instrucción.

c) Identificación del instructor y, en su caso, Secretario del procedimiento, con expresa indicación del régimen de recusación de los mismos.

d) Órgano competente para la resolución del procedimiento y norma que le atribuya tal competencia, indicando la posibilidad de que el presunto responsable pueda reconocer voluntariamente su responsabilidad, con los efectos previstos en el artículo 85.”.

            L'acord d'inici d'expedient sancionador incompleix els preceptes transcrits com s'exposa a continuació, patint de nul·litat:

NO HE ESTAT NOTIFICAT DELS FETS QUE SE M'IMPUTEN:

Resa literalment la descripció de fets de l'acord pel que fa al qual s'aboquen aquestes al·legacions:

“DESPLAÇAMENT REALITZAT DE FORMA NO INDIVIDUAL. CONCORRENT CIRCUMSTÀNCIES DE RISC PER DURADA I/O NOMBRE D¿AFECTATS (SALUT PUBLICA)” 

)()(Comprovar que digui això

Aquesta descripció de fets no és només genèrica sinó indeterminada, ja que tenint en compte les circumstàncies de risc a què es fa referència, són per la durada de les circumstàncies, quines circumstàncies?, pel nombre d'afectats, quants afectats? qui són els afectats?

Aquesta succinta descripció de fets, unida a la impossibilitat d'accés al meu expedient sancionador, circumstància a què després faré referència, em provoquen indefensió, ja que en el concís termini de 5 dies he de decidir entre o defensar-me no sé bé de què o satisfer la multa reduïda sense saber si la sanció que m'estan imposant és justa o no ho és.

NO SE M'INFORMA DE LA INFRACCIÓ QUE TALES FETS PODEN CONSTITUIR

Es limita a dir l'acord d'iniciació en l'apartat infracció:

“L’incompliment de les obligacions o prohibicions derivades de les normes sanitàries concorrent en la conducta circumstàncies agreujants”

I després sota l'apartat “Article i norma infringida:”

68.b Llei 18/2009 Salut Pública.

Val a dir que amb les anteriors indicacions no resulta possible conèixer quina obligació o quina prohibició d'una norma sanitària he incomplert, ja que no es detalla en la descripció de la infracció.

Ni tampoc no es posa de relleu partint d'article 68.b de la Llei de Salut Pública, que diu:

“Artículo 68. Infracciones leves. Son infracciones leves las siguientes:

a) …

b) El incumplimiento de las prescripciones de la presente ley que los artículos 69 y 70 no califiquen de graves o muy graves, y el incumplimiento de los requisitos higiénicos y sanitarios y de las obligaciones o prohibiciones de otras normas sanitarias, si estos incumplimientos no tienen repercusión directa en la salud.”.

Després arribem a la conclusió que en cap punt de l'acord es diu què norma és la que he incomplert i que m'atreu la sanció, perquè atès la redacció de l'article 68.b), únic citat en l'acord com norma infringida aquest únicament fa una remissió a unes altres normes que sancionen conductes, ja siguin de la pròpia Llei de Salut Pública (articles 69 i 70 quan la conducta no s'atregui una sanció greu o molt greu) o contingudes en preceptes d'unes altres normes sanitàries.

En qualsevol dels casos: No s'especifica ni la conducta que es pretén que he dut a terme ni la norma que estableix aquesta conducta.

Dit d’una altra manera: Si el 68.b) sanciona per remissió a una altra norma conductes tipificades com a infracció en aquesta altra norma, si no se'ns indica la norma a què es remet no se'ns està indicant la norma infringida, no sent cert per tant que hem infringit l'article 68.b) de la Llei de Salut Pública perquè aquest article no conté cap conducta específica que sancioni aquest article per ell mateix.

En conclusió: L'acord d'iniciació no ens indica la norma infringida, generant-nos novament indefensió i incomplint l'article 35.1.h) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques per faltar la resolució de fonament de dret, i més atès que que, com diu el propi acord d'iniciació: si no es formulen al·legacions en el termini de cinc dies l'acord d'iniciació es converteix en proposta de resolució, i com diu el precepte abans referit, qualsevol proposta de resolució en els procediments de caràcter sancionador han de ser motivades i amb referència de fets i fonaments de dret.

L'ACORD D'INICIACIÓ NO IDENTIFICA A L’INSTRUCTOR O INSTRUCTORA DE L'EXPEDIENT

Diu l'acord d'iniciació pel que fa al que s'aboquen aquestes al·legacions, en l'últim paràgraf in fine abans de l'apartat Protegim les vostres dades” que:

“L’instructor de l’expedient serà el/les lletrat/des adscrits a la Direcció Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Seguretat i Prevenció, que pot ser recusat en el termini de 10 dies.”

Infringeix amb això l'acord l'apartat 2.c de l'article 64 de la LPAC, car: 

1.- No fa expressa indicació del règim de recusació de l'instructor i, si escau, del secretari, únicament es diu que hi ha un termini de deu dies.

2.- No s'identifica a l'instructor de l'expedient, significant identificar en l'accepció empleada per la llei: “Donar les dades personals per ser reconegut”, és a dir, identificar a la persona de l'instructor amb els seus noms i cognoms de manera que l'afectat pugui recusar-li si es donen els casos legalment previstos, casos que es donen pel que fa a una persona determinada (articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic) i que no poden predicar-se d'un conjunt de persones com pretén l'acord iniciador de l'expedient sancionador.

TERCERA.- L'ACORD D'INICI D'EXPEDIENT SANCIONADOR INCOMPLEIX EL DECRET DE L’ALCALDIA DE 15 DE OCTUBRE DE 2020 (DECRET D'ALCALDIA S1/D/2020-895 de 15 d’octubre, pel qual es  desconcentra l’exercici de la potestat sancionadora, per l'incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19,en els òrgans i en els càrrecs directius de l’administració executiva.)

Diu el Decret de l’Alcaldia de 15 d'octubre de 2020, en el seu apartat cinquè:

“Cinquè. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de la facultats desconcentrades en virtut d'aquest decret, es farà constar expressament que s'actua per delegació de l'Agència  de Salut Pública de Barcelona.”

No obstant això no compleix l'acord d'iniciació amb el precepte transcrit, patint de nul·litat, ja que no fa la constància expressa que exigeix el precepte, bastant per a la seva acreditació la mera lectura de la indicada resolució.

QUARTA. – ABSÈNCIA DE MOTIVACIÓ DELS CRITERIS DE GRADUACIÓ DE LA INFRACCIÓ

L'Acord d'Iniciació incorre també en una vulneració de l'article 29 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic, ja que en la mateixa no es motiven els factors que determinen la quantia de la sanció proposta.

Ignora la resolució l'existència de criteris de graduació en la Llei de Salut Pública i la necessitat de la seva motivació. 

Sobre això diu l'article 72 de la Llei de Salut Pública que:

“Artículo 72. Graduación de las sanciones. Una vez calificadas las infracciones según la tipificación que hace la presente ley, debe imponerse la sanción en grado mínimo, medio o máximo, de acuerdo con los siguientes criterios: a) La negligencia e intencionalidad del sujeto infractor. b) El fraude. c) El riesgo para la salud. d) La cuantía del eventual beneficio obtenido. e) La gravedad de la alteración sanitaria y social producida. f) El incumplimiento de los requerimientos o advertencias previos por cualquier medio. g) La cifra de negocios de la empresa. h) El número de afectados. i) La duración de los riesgos. j) La existencia de reiteración o reincidencia.”.

Malgrat la claredat de la lletra de l'esmentat article, l'Acord d'Iniciació es limita a fixar l'import de la multa, sense que l'entitat sancionadora consideri necessari explicar els motius que li porten a considerar que sigui procedent imposar la sanció en semblant quantia, ni de bon tros els fets o circumstàncies que el justifiquen ja que, com ja s'ha al·legat anteriorment, ni tan si més no s'exposen els fets pels quals es pretén atreure'm una sanció.

Això és particularment greu en la mesura en què  no s'explicita la concurrència-o, en aquest cas, l'absència de concurrència - de cap dels criteris recollits en la la Llei 18/2009 de Salut Pública de Catalunya, ni tampoc en l'apartat 3 de l'article 29 de la Llei 40/2015, que diu:

“Artículo 29. Principio de proporcionalidad.

…

3. En la determinación normativa del régimen sancionador, así como en la imposición de sanciones por las Administraciones Públicas se deberá observar la debida idoneidad y necesidad de la sanción a imponer y su adecuación a la gravedad del hecho constitutivo de la infracción. La graduación de la sanción considerará especialmente los siguientes criterios:

a) El grado de culpabilidad o la existencia de intencionalidad.

b) La continuidad o persistencia en la conducta infractora.

c) La naturaleza de los perjuicios causados.

d) La reincidencia, por comisión en el término de un año de más de una infracción de la misma naturaleza cuando así haya sido declarado por resolución firme en vía administrativa.”

I, en qualsevol cas, el que no s'ha tingut en compte de cap manera és la meva capacitat econòmica, que casualment no s'esmenta, ni s'indaga, ni es té en compte en absolut.

L'ens administratiu a què tinc l'honor d'adreçar-me no explicita ni una sola raó per la qual procedeix imposar-me aquesta sanció-si és que calgués proposar alguna - i a més en aquesta quantia. Cap recordar que la motivació de les resolucions administratives és una exigència del nostre ordenament jurídic que no pot ser obviada, considerant l'expressa prohibició constitucional de l'arbitrarietat dels poders públics, tal com preveu l'article 9.3 de la nostra Constitució; interdicció que també recullen altres preceptes legals de menor rang, però igualment vinculants.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional s'ha vingut expressant en termes meridianament clars, com queda patent en la seva Sentència 7/1998, de 13 de gener (Fonament Jurídic  6), entre altres moltes, en què afirma que “davant la regla general, de conformitat amb la qual el deure de motivació dels actes administratius és un mandat derivat de normes que es mouen en l'àmbit del que venim denominant legalitat ordinària”, en relació amb els actes administratius que imposin sancions “tal deure assoleix una dimensió constitucional”, en la mesura en què “el dret a la motivació de la resolució sancionadora és un dret instrumental a través del qual s'aconsegueix la plena realització dels altres garanties constitucionals” que resulten aplicables al procediment administratiu sancionador. De l'anterior, el Tribunal Constitucional conclou que “la motivació, en exposar el procés racional d'aplicació de la llei, permet constatar que la sanció imposada constitueix una proporcionada aplicació d'una norma sancionadora prèvia, amén que resulta imprescindible pel que fa a possibilitar l'adequat control de la resolució en qüestió ”. 

En conclusió, pateix l'Acord d'Iniciació d'una absoluta falta de motivació pel que fa a la sanció proposta i a la quantia de la mateixa, amb el que em genera una situació d'indefensió que, entre altres coses, buida de contingut aquest tràmit d'audiència, ja que no puc defensar-me degudament d'uns arguments que desconec.

CINQUENA.- NUL·LITAT DE PLE DRET (ARTICLE 47.1 b) DE LA LLEI 39/2015 D'1 D'octubre, DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES) PER VULNERACIÓ DEL DRET D'ACCÉS AL EXPEDIENT ADMINISTRATIU I EN CONSEQÜÈNCIA AL DRET DE DEFENSA

L'article 64.2 de la Llei 39/2015, en el seu apartat f) estableix que els acords d'iniciació dels procediments sancionadors han de contenir:

“Indicació del dret a formular al·legacions i a l'audiència en el procediment i dels terminis per al seu exercici, així com indicació que, en cas de no efectuar al·legacions en el termini previst sobre el contingut de l'acord d'iniciació, aquest podrà ser considerada proposta de resolució quan contingui un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada“.

Sobre aquesta premissa, el següent motiu d'arxiu de l'expedient administratiu respon a la vulneració de l'article 64, en relació amb el 82, de la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú, i per això a la vulneració del dret de defensa en el procediment Administratiu.

En aquest sentit, cap assenyalar que en l'acord d'iniciació del procediment sancionador se'm limita el dret a instruir-me de l'expedient administratiu, o al tràmit d'audiència. Se'm reconeix, sí, però és un reconeixement d'un dret impossible de materialitzar.

Diu l'acord d'iniciació que:

“O bé teniu a la vostra disposición l’expedient a la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic (Pça. Carles Pi i Sunyer, 8-10) concertant cita previa que heu de demanar trucant al telèfon 934023893”.

Aquest telèfon és l'únic medi per accedir a l'expedient, no obstant això en les ocasions que he trucat no he estat atès, circumstància que acredito aportant com a document núm.:  )(Registre de trucades des del meu terminal a aquest telèfon i/o) (enregistraments de trucada.

)(Altres opcions:

)(-M'han donat cita pel dia) (, o sigui després de finalitzar el termini que tinc per presentar al·legacions i sense assegurar-me que amb la concessió de l'esmena es paralitza o es reiniciarà el termini per presentar les meves al·legacions.

)(M'han informat que el servei encara no està implementat, dient que se m'enviarà l'expedient per correu electrònic sense assegurar-me quan, i sense assegurar-me que el termini per presentar les meves al·legacions s'interromprà mentrestant o si es reiniciarà una vegada hagi tingut accés a l'expedient o no.

De sobres és sabut que normativa i jurisprudencialment s'obliga a l'administració a oferir la possibilitat a l'administrat d'examinar l'expedient administratiu per conèixer al detall els fets que se li pretenen imputar, i d'aquesta manera poder fer una defensa efectiva i amb totes les garanties. Però aquesta possibilitat ha de ser real, possible i que no generi risc d'infracció i sanció.

És el dret que reconeix als interessats l'article 82.1 LPA 39/2015, en establir que una vegada instruït el procediment “es posarà de manifest als interessats”, el dret a accedir i examinar, per si mateix o per mitjà de representant, la totalitat de l'expedient , ja que, conforme estableix el13 d) LPA 39/2015, “les persones amb capacitat d'actuar davant les Administracions Públiques  tenen dret a l'accés a la informació pública, arxius i registres, d'acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bona govern i la resta de l'Ordenament Jurídic”.

També, l'article 12 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bona govern, estableix que:

“Totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en els termes previstos en l'article 105.b) de la Constitució Espanyola, desenvolupats per aquesta Llei”.

Així mateix, reconeix l'article 53è a) de la Llei 39/2015 que interessat en el procediment administratiu té dret a “conèixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d'interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l'Administració no dicti ni notifiqui resolució expressa en termini; l'òrgan competent per a la seva instrucció, si escau, i resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tindran dret a accedir i a obtenir còpia dels documents que conté els citats procediments”.

)(Doncs bé, com s'acredita amb el contingut de l'acord d'iniciació de l'expedient sancionador, es posa a la meva disposició l'expedient administratiu però únicament puc accedir a ell a través d'un número de telèfon en què no se'm contesta.

Per tant, em trobo davant la impossibilitat de tenir accés a l'expedient administratiu i en conseqüència estic presentat aquestes al·legacions sense conèixer amb certesa els informes policials i els fets que se m'imputen, ja que, a més, els agents actuants tampoc no em van lliurar el butlletí de denúncia el dia dels fets.

En el sentit de l'anterior, considero que en situació d'estat d'alarma, en què no podem transitar la via pública per fer tramitis amb l'administració pública, com pot ser la sol·licitud de l'expedient administratiu de manera presencial, l'administració hauria de facilitar eines eficaces i garantistes per poder fer efectiu el dret al tràmit d'audiència, a veure l'expedient i accés a informació pública, altrament ens trobaríem, com és el cas, amb un clar desavantatge pel que fa a armes processals.

Pel que fa al cas, mereix esmenar la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de juny de 2012 (rec 6937/2010), que estableix, sobre el dret a obtenir còpia de l'expedient administratiu, que “Efectivament, els articles 105 b) de la Constitució espanyola i 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, emparaven la pretensió del recurrent d'accedir a qualsevol informació de l'expedient, i naturalment també a la referida als mèrits d'uns altres aspirants en el procés de concurrència competitiva en què va tenir part, així com la que se li expedissin les còpies corresponents. Al no apreciar la Sala que concorregués cap de les exceptuïs que, per venir imposades per les lleis, condicionen i limiten l'accés als documents que consten en els arxius i registres públics, no existia raó alguna per obstaculitzar l'accés del recurrent a tal informació, per la qual cosa s'estima que el rebuig administratiu al sol·licitat faltava de justificació i resultava contrari a dret”.

En aquest punt, recordem també que el Tribunal Constitucional en reiterada jurisprudència ha reconegut que els procediments administratius sancionadors han de respectar les mateixes garanties que els procediments judicials, penals (també a propòsit del dret a la presumpció d'innocència). Així, cap esmenar, entre d'altres, la Sentència del TC núm. 54/2003 de 24 març:

"Una adequada resposta a la queixa exposada per l'entitat demandant d'empara ha de partir de la reiterada doctrina d'aquest Tribunal, des de la STC 18/1981, de 8 de juny (RTC 1981, 18) (F. 2), que ha declarat, no només l'aplicabilitat a les sancions administratives dels principis substantius derivats de l'article 25.1 CE (RCL 1978, 2836), considerant que els principis inspiradors de l'ordre penal són aplicables amb certs matisos al dret administratiu sancionador, atès que ambdós són manifestacions de l'ordenament punitiu de l'Estat, sinó que també ha projectat cap a les actuacions dirigides a exercir les potestats sancionadores de l'Administració les garanties procedimentals ínsites en l'article 24.2 CE, no mitjançant la seva aplicació literal, sinó en la mesura necessària per preservar els valors essencials que es troben en la base del precepte. Això, com s'ha afirmat en la STC 120/1996, de 8 de juliol (RTC 1996, 120) (F. 5), «constitueix una inveterada doctrina jurisprudencial d'aquest Tribunal i, ja, postulat bàsic de l'activitat sancionadora de l'Administració en l'Estat social i democràtic de Dret».

Sobre aquesta translació, d'altra banda condicionada a què es tracti de garanties que resultin compatibles amb la naturalesa del procediment administratiu sancionador, existeixen reiterats pronunciaments d'aquest Tribunal. Així, partint de l'inicial retret a la imposició de sancions sense observar procediment algun, s'ha sonat elaborant progressivament una doctrina que assumeix la vigència al si del procediment administratiu sancionador d'un ampli ventall de garanties de l'article 24 CE. Sense ànim d'exhaustivitat, es poden esmenar el dret a la defensa, que proscriu qualsevol indefensió; el dret a l'assistència lletrada, traslladable amb certes condicions; el dret a ser informat de l'acusació, amb la ineludible conseqüència de la inalterabilitat dels fets imputats; el dret a la presumpció d'innocència, que implica que la càrrega de la prova dels fets constitutius de la infracció recaigui sobre l'Administració, amb la prohibició de la utilització de proves obtingudes amb vulneració de drets fonamentals; el dret a no declarar contra si mateix; i, en fi, el dret a utilitzar els mitjans de prova adequats per a la defensa, del qual es deriva que vulnera l'article 24.2 CE la denegació immotivada de mitjans de prova (per totes, SSTC 7/1998, de 13 de gener [RTC 1998, 7] , F. 5; 3/1999, de 25 de gener [RTC 1999, 3] , F. 4; 14/1999, de 22 de febrer [RTC 1999, 14] , F. 3.a; 276/2000, de 16 de novembre [RTC 2000, 276] , F. 7; 117/2002, de 20 de maig [RTC 2002, 117] , F. 5)."

En definitiva, en el procediment administratiu sancionador seguit contra la meva persona s'ha vulnerat el meu dret al tràmit d'audiència, d'accés a l'expedient administratiu i el dret de defensa, establert en l'article 24 CE, per la qual cosa  la incoació d'aquest procediment sancionador falta dels requisits legals per considerar-ho ajustat a dret, motiu pel qual procedeix l'arxivament d'aquest expedient o la futura nul·litat de la sanció.

SISENA.- MITJANS DE PROVA

De conformitat amb el que preveu l'article 54 de la LO 4/2015, per a la defensa dels meus interessos i contradicció dels fets denunciats, sol·licito es practiquin els següents 

MITJANS DE PROVA

●    Que es tinguin per aportats com mitjans de prova els documents acompanyats a aquest escrit, als que em remeto.

●   Que per l'òrgan instructor es lliure atent Ofici a la Direcció General de la Policia perquè els funcionaris que van apreciar i van constatar els fets pels quals se'm denuncia, a la llum de les al·legacions abocades en aquest escrit, informin i es ratifiquin, o no, sobre els mateixos, fent constar de manera expressa les circumstàncies concretes per les quals vaig ser sancionat, i molt concretament el motiu pel qual vaig ser proposat per a sanció.

Per tot això,

SOL·LICITO A L’ IL·LUSTRE AJUNTAMENT DE BARCELONA que, prèvia admissió d'aquest escrit, dins el termini establert a l'efecte, tingui per formulades les al·legacions realitzades en el mateix i, després del seu examen, anàlisi i prova que s'acordi i practiqui, procedeixi a deixar sense efecte l'expedient sancionador instat contra la meva persona, revocant el mateix i dictant resolució per la qual anul·li de conformitat amb les al·legacions aquí plantejades.

Barcelona,) (

Fdo.: )(

DNI/NIE) (